VUIT DE MARÇ

Amb totes dues mans 

alçades a la lluna,

obrim una finestra

en aquest cel tancat.

Hereves de les dones

que cremaren ahir

farem una foguera

amb l’estrall i la por.

Hi acudiran les bruixes

de totes les edats.

Deixaran les escombres

per pastura del foc,

cossis i draps de cuina

el sabó i el blauet,

els pots i les cassoles

el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres

per pastura del foc,

els pots i les cassoles,

el blauet i el sabó

I la cendra que resti

no la canviarem

ni per l’or ni pel ferro

per ceptres ni punyals.

Sorgida de la flama

sols tindrem ja la vida

per arma i per escut

a totes dues mans.

El fum dibuixarà

l’inici de la història

com una heura de joia

entorn del nostre cos

i plourà i farà sol

i dansarem a l’aire

de les noves cançons

que la terra rebrà.

Vindicarem la nit

i la paraula DONA.

Llavors creixerà l’arbre

de l’alliberament.

Maria Mercè Marçal (1952-1998)

ACTIVITATS

• Crea una entrada smb el títol "VUIT DE MARÇ" on copies el poema i realitzes les següents activitats.

1. Busca informació sobre Maria Mercé Marçal i afegeix una foto.
2. Expressa què vol dir amb la metàfora "obrim una finestra / en aquest cel tancat". (Versos 3-4).

3. Per què es compara amb les "bruixes d'ahir"? Què pretén conseguir per al futur de les dones? (segona estrofa).

4. Quines coses pretén deixar de banda i per quin motiu creus que ho diu? (tercera estrofa) 

5. Quina és segons el poema "l'arma i l'escut"i per què consideres que li dóna tanta importància?

6. Com s'imagina el futur? Expressa què et transmet la darrera estrofa.

• Fixeu-vos en les següents dades i expresseu la vostra opinió en unes 10 línies sobre si s'ha avançat prou en la igualtat dels sexes o la societat patriarcal perpetua els rols tradicionals d’home i dona:

Llegiu el següent article sobre el DIA INTERNACIONAL DE LES DONES per informar-vos abans de donar la vostra opinió: El masclisme s’adapta als nous temps 

 Va nàixer a Barcelona 
La seua nacionalitat és espanyola 
La seua ocupació es  escriptora, profesora, traductora
2-.vol dir que cal de anar davant i que lluitien
3-.que han de tirar-se per d'vant i no llençar per enrere i que las bruixes no ha de tornar de existir
4-.diu que deixa la runa i que les faenes de casa hi ha que compartir i no sempre les des qui las façen

5-.la vida es l'arma i l'escut es las mans

6-.de que va a dibuixar el inici de una nova historia

	Violència de gènere Dona maltractada amb un bastó és un dibuix deGoya. La violència de gènere és la violència o maltractament per part de la parella, habitualment envers la dona. Altres formes més subtils de violència que participen en aquest fenomen inclouen la violència a través del llenguatge verbal i no verbal, l'assetjament laboral, l'assetjament sexual, l'homofòbia i la violència envers les dones en l'àmbit de la salut.[1] Entre els actes i accions que es consideren violència contra les dones i que tenen com a resultat dany o sofriment per a la dona en serien l'abús, l'abús sexual, l'agressió sexual, l'assetjament sexual, la cosificació, la violència obstètrica, el maltractament, la violència domèstica, (també anomenada familiar), la mutilació genital femenina, el tràfic de dones i la prostitució forçada, la violència derivada dels conflictes armats, les pràctiques tradicionals perjudicials per la salut de nenes i dones, la violació i el feminicidi. La majoria d'aquestes pràctiques estan tipificades penalment, i moltes d'elles constitueixen delictes contra la llibertat sexual, la qual cosa permet que qualsevol dona o nena que es trobi en aquesta situació pugui demanar emparament judicial, així com suport social. Consideracions lingüístiques Cartell en motiu del 25 de novembre, el dia internacional per a l'eliminació de la violència de gènere El terme "violència contra les dones" de vegades s'utilitza erròniament, sovint fent una mala traducció del terme en anglès, com a sinònim dels termes "violència de gènere" o fins i tot de "violència domèstica". Malgrat que els conceptes poden tenir similituds i coincidir en alguns casos, la violència domèstica és aquella que s'exerceix dins de l'àmbit familiar, sovint dins mateix de la família nuclear. Inclou el cas de la dona maltractada o assetjada per la seva parella però també altres tipus de violència, com quan en són víctimes els menors per part dels seus familiars, per exemple.[1] D'altra banda, la violència de gènere pot tenir lloc en relacions homosexuals o heterosexuals, i, tot i que sovint és envers les dones, també pot ocórrer a un home, per part de la seva parella. El terme "violència de gènere" és actualment el preferit per grups i associacions feministes i és l'utilitzat per la legislació espanyola en la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. Cal assenyalar que a nivell legislatiu de Catalunya, la llei 5/2008 de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista planteja una ampliació del terme "violència masclista". Definició de la ONU Les Nacions Unides defineixen la violència contra les dones com qualsevol acte de violència de gènere que pugui tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual, o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la privada. Aquesta definició prové de la Declaració per l'eliminació de la violència contra les dones, feta per l'Assemblea General de l'ONU el 20 de desembre de 1993.[2] La violència contra les dones, pot ser exercida segons l'ONU per atacants de qualsevol gènere, membres de la família o el mateix Estat, la principal característica d'aquest fet és que la víctima ho és únicament per la seva condició sexual. Actualment es tracta d'un tema de tractament prioritari en l'agenda política i social de la majoria de països desenvolupats. Violència emocional La violència emocional i psicològica a una dona per part de la seva parella es considera una forma de violència de gènere. Alguns exemples en són la degradació de la dona, desvaloritzant-la contínuament o usant una vulnerabilitat per a erosionar la seva autoestima de manera continuada; la cosificació de la dona, que se sent tractada com un objecte; sobrecarregar-la de responsabilitats emocionals i pràctiques; privar-la de satisfer demandes bàsiques, cosa que produeix queella quedi aïllada; provocar en ella por i una distorsió de la realitat.[1] La meua opinió ès que si que existeix el masclisme hi ha molt homes que maltracten a les dones  per cels i perquè creuen que elles han de fer tot el que ells volen. L'educació encara ès masclista ja que les dones no tenen perquè assumir que són les responsables de la faena de casa, de cuidar als fills i a les persones dependents, anar a comprar, i a més treballar. Això passa perquè des de xicotets les crien a si